Molluscums en nens

Els molluscums són petites protuberàncies de color carn o blanquinoses que apareixen a la pell dels nens i que es propaguen per contacte directe amb la pell infectada o a través d’objectes contaminats com ara tovalloles i roba.

Tot el que has de saber sobre els molluscums en nens 👦🏼👧🏻🧒🏼👶🏼

Aquesta afecció cutània comuna afecta els més petits. Continua desplaçant-te per descobrir més informació i consells útils.

Si tens alguna pregunta, deixa’ns un comentari i estarem encantats d’ajudar-te.

#Molluscums #PellInfantil #AfeccionsCutànies #SalutInfantil #CuraDeLaPell #DermatologiaInfantil #Prevenció #Higiene #ConsellsPerAPares #Informació #BenestarInfantil #Virus #SalutFamiliar #CuraPersonal #ConsultaMèdica #MetgePediatre #InfànciaSaludable #InstagramCarrusel #lliscaPerMesInformacio

Molluscums a la pell dels nens: identificació, tractament i prevenció

Entre les diferents erupcions cutànies que poden afectar els nens, els mol·luscs són una tipologia força habitual. Els mol·luscs, o molluscum contagiosum, són petits granets o lesions dèrmiques que apareixen a la pell, sovint agrupats en determinades zones. Estan causats per un virus, concretament un poxvirus. Tot i que poden resultar molestos, no són greus i només afecten la capa de la dermis, no la mucosa.

Com reconèixer els mol·luscs en nens?

Els molluscums són lesions rodones de pocs mil·límetres de mida, de color pell, rosades o nacrades. Presenten una depressió central característica a la seva cúpula, motiu pel qual se solen descriure com a lesions “umbilicades”. Acostumen a aparèixer sobretot als plecs dels braços i darrere dels genolls. Són brillants i poden tenir un aspecte vermellós. Tot i que habitualment són asimptomàtics, alguns nens poden notar picor, especialment aquells que tenen dermatitis atòpica o quan apareix una reacció al voltant de la lesió, amb la pell més aspra i enrogida.

Contagi i expansió dels mol·luscs

Aquestes lesions cutànies són altament contagioses i el contagi es produeix per contacte estret de pell amb pell. Per això, no és estrany observar petits brots entre nens que freqüenten la mateixa piscina, el mateix gimnàs o entre germans que es banyen junts.

A més, es poden estendre pel rascat o per autoinoculació. És a dir, si un nen té mol·luscs en diferents parts del cos, és probable que s’hagi rascat una primera zona amb granets i hagi escampat el virus cap a una altra zona corporal.

Tractament dels molluscums

Tot i que els mol·luscs poden desaparèixer sols, en alguns casos la picor o el risc de disseminació fan recomanable tractar-los. Hi ha múltiples formes de tractar els mol·luscs, encara que la decisió sempre ha de ser presa per un dermatòleg. Entre els tractaments més habituals s’inclouen:

Suplements que ajudin a reforçar el sistema immunitari.
Tractament tòpic amb cremes que contenen components químics que afavoreixen la destrucció del mol·lusc.
Procediment quirúrgic mitjançant curetatge: s’extirpen els granets de mol·lusc amb un instrument anomenat cureta després d’aplicar, de manera opcional, una crema anestèsica local. Aquest sistema pot deixar alguna cicatriu a la pell.
Crioteràpia: es tracten els mol·luscs mitjançant fred, gràcies a l’ús de nitrogen líquid.
Teràpia fotodinàmica: s’aplica acetona sobre cada lesió i, després de 24 hores, s’aplica una font de llum durant uns minuts.
Expressió de les lesions amb pinces.

Prevenció

Per prevenir el contagi dels mol·luscs, és fonamental evitar l’autoinoculació per rascat i reduir el risc de transmissió a altres nens. Per això, és recomanable mantenir les ungles dels nens tan curtes com sigui possible, utilitzar roba i tovalloles exclusives per al pacient i evitar el contacte íntim amb el nen infectat.

En els casos en què els mol·luscs no estan gaire estesos i el nen no es rasca, pot ser convenient adoptar un enfocament d’“esperar i observar”, ja que els mol·luscs poden desaparèixer per si sols.