Dermatitis perioral: causes, símptomes i tractament

Causes de la dermatitis perioral

La dermatitis perioral és una afecció inflamatòria de la pell l’origen de la qual pot ser multifactorial. Tot i que no s’ha identificat una única causa que n’expliqui l’aparició en tots els casos, diversos estudis han assenyalat que determinats factors poden predisposar al desenvolupament d’aquesta patologia o agreujar-ne l’evolució. A continuació, es detallen en profunditat les principals causes relacionades amb la dermatitis perioral:

1. Ús de corticoides tòpics: principal desencadenant

L’ús prolongat de corticoides tòpics és un dels factors més estretament associats amb l’aparició de la dermatitis perioral. Moltes persones utilitzen aquests medicaments per tractar problemes cutanis com l’èczema o la psoriasi, ja que proporcionen un alleujament temporal en reduir la inflamació i l’envermelliment. Tanmateix, el seu ús continuat pot desencadenar un efecte rebot, en què la pell es torna dependent del fàrmac i, en suspendre’l, la inflamació reapareix de manera més severa.

A més, els corticoides alteren la funció de la barrera cutània, la debiliten i faciliten la proliferació de microorganismes que poden contribuir a la inflamació. La potència del corticoide i la durada del tractament influeixen en la severitat de la dermatitis perioral.

Mecanisme de l’efecte rebot

• Aplicació inicial del corticoide: redueix la inflamació i millora temporalment l’aparença de la pell.
• Ús continuat: la pell s’adapta i desenvolupa tolerància al medicament.
• Suspensió del corticoide: es desencadena un procés inflamatori més sever, amb envermelliment, pàpules i descamació.

És important remarcar que aquesta reacció es pot presentar no només amb corticoides en crema, sinó també amb aerosols o inhaladors que continguin corticosteroides, especialment en persones amb asma o al·lèrgies.

2. Factors hormonals: el seu impacte en la pell

La dermatitis perioral és més freqüent en dones, especialment en aquelles d’entre 20 i 45 anys. Aquest patró suggereix una influència hormonal en el desenvolupament de la malaltia. Els canvis en els nivells d’estrògens i progesterona al llarg del cicle menstrual poden modificar la resposta inflamatòria de la pell i la seva capacitat de regeneració.

Moments en què la dermatitis perioral es pot agreujar a causa de les hormones:

• Durant la menstruació: algunes dones experimenten un empitjorament de la dermatitis perioral en la fase lútia del cicle, prèvia a la menstruació, quan els nivells de progesterona són més elevats.
• Embaràs: els canvis hormonals de l’embaràs poden alterar la barrera cutània i fer que la pell sigui més reactiva a factors ambientals i productes cosmètics.
• Ús d’anticonceptius hormonals: s’ha observat que determinats anticonceptius orals poden desencadenar o agreujar l’afecció en algunes dones, mentre que en altres poden millorar-la.

L’impacte de les hormones varia d’una persona a una altra, per la qual cosa és recomanable fer un seguiment dermatològic si se sospita que el factor hormonal està relacionat amb l’aparició de la dermatitis perioral.

3. Productes cosmètics i irritants: el paper dels químics en la pell

L’ús de cosmètics inadequats pot desencadenar o agreujar la dermatitis perioral. Molts productes contenen ingredients que poden irritar la pell o alterar-ne la microbiota natural.

Principals substàncies irritants en productes cosmètics:

• Parabens i fragàncies artificials: presents en moltes cremes i maquillatges, poden sensibilitzar la pell i provocar inflamació.
• Silicones i olis minerals: poden obstruir els porus i contribuir a l’aparició de pàpules i envermelliment.
• Fluor en dentifricis i col·lutoris: s’ha observat que el fluor pot irritar la pell del voltant de la boca i afavorir l’aparició de dermatitis perioral.
• Alcohols i sulfats en netejadors facials: eliminen els olis naturals de la pell, debiliten la seva barrera protectora i la fan més susceptible a irritacions.

Per prevenir la dermatitis perioral, és recomanable optar per productes hipoal·lergògens, sense fragàncies i lliures d’ingredients agressius. A més, cal evitar l’ús excessiu de maquillatge a les zones afectades.

4. Factors ambientals: clima i exposició solar

Les condicions climàtiques extremes poden influir en l’aparició i l’evolució de la dermatitis perioral.

• Exposició prolongada al sol: tot i que la radiació solar té efectes beneficiosos en algunes afeccions cutànies, en la dermatitis perioral pot ser contraproduent. El sol pot causar un augment de la inflamació i afavorir la sequedat de la pell, cosa que agreuja els símptomes.
• Vent i fred: les baixes temperatures i el vent poden deshidratar la pell i provocar descamació, fet que fa que la dermatitis perioral sigui més persistent.
• Humitat elevada: els ambients amb molta humitat poden afavorir la proliferació de bacteris i llevats a la pell, cosa que pot agreujar la inflamació en persones predisposades.

L’ús d’un protector solar adequat i d’una crema hidratant sense components irritants pot ajudar a minimitzar l’impacte d’aquests factors ambientals.

5. Alteracions en la microbiota cutània: el paper dels bacteris i els fongs

La microbiota de la pell és un ecosistema complex de bacteris i fongs que ajuden a mantenir-ne l’equilibri. En la dermatitis perioral, s’ha observat una alteració d’aquesta microbiota, fet que pot contribuir a la inflamació i a l’aparició de lesions.

Microorganismes implicats en la dermatitis perioral:

• Bacteris com Cutibacterium acnes i Staphylococcus epidermidis: aquests bacteris, en condicions normals, formen part de la flora cutània, però quan el seu equilibri s’altera poden contribuir a la inflamació.
• Llevats com Malassezia spp.: aquest fong, present a la pell, pot proliferar en excés i desencadenar respostes inflamatòries, especialment en persones amb predisposició a malalties cutànies.

L’ús d’antibiòtics tòpics o orals, com la doxiciclina o l’eritromicina, pot ajudar a controlar el creixement excessiu d’aquests microorganismes en els casos més severs. Tanmateix, també és important evitar l’ús indiscriminat de productes antibacterians que puguin alterar encara més la microbiota natural.

Símptomes principals de la dermatitis perioral

La dermatitis perioral és una afecció cutània que es manifesta a través de diversos signes clínics, els quals poden variar en intensitat i extensió segons cada cas. La seva aparença característica pot generar confusió amb altres patologies dermatològiques, com l’acne, la rosàcia o la dermatitis seborreica, per la qual cosa és fonamental conèixer-ne detalladament els símptomes per obtenir un diagnòstic precís.

A continuació, es descriuen els símptomes més freqüents de la dermatitis perioral i el seu impacte en la pell.

1. Envermelliment al voltant de la boca i altres zones del rostre

Un dels signes més característics de la dermatitis perioral és l’aparició d’envermelliment (eritema) a la zona perioral, és a dir, al voltant de la boca. Aquest envermelliment es pot presentar en diferents graus, des d’un lleu to rosat fins a una inflamació més intensa i visible.

En alguns casos, l’afecció es pot estendre a altres àrees del rostre, com ara:

• Zona nasal: l’envermelliment pot afectar els plecs nasolabials i la part inferior del nas.
• Contorn dels ulls (dermatitis periocular): tot i que és menys freqüent, algunes persones desenvolupen irritació a les parpelles o al voltant dels ulls.
• Vora de la mandíbula: en alguns casos, la inflamació pot avançar cap a la part inferior del rostre.

L’envermelliment sol ser persistent i es pot intensificar amb l’exposició a la calor, la fricció, l’ús de productes irritants o el consum de determinats aliments picants o calents.

2. Aparició de pàpules i pústules a la zona afectada

A més de l’envermelliment, un altre símptoma distintiu és la presència de pàpules (petites protuberàncies vermelles) i, en alguns casos, pústules (lesions amb contingut purulent o blanquinós).

Característiques de les pàpules i pústules en la dermatitis perioral:

• Mida: generalment són petites, d’entre 1 i 2 mm de diàmetre.
• Distribució: apareixen agrupades a la zona afectada, especialment a l’àrea perioral.
• Color: solen tenir un to vermellós, però poden adquirir un aspecte més inflamat si l’afecció progressa.
• Absència de punts negres: a diferència de l’acne, la dermatitis perioral no sol presentar comedons (punts negres o blancs), fet que ajuda a diferenciar totes dues condicions.

És important tenir en compte que, encara que les lesions puguin semblar similars a les de l’acne, el seu origen és diferent i requereixen un tractament diferent.

3. Sensació de cremor, coïssor i picor

Un altre símptoma comú és la sensació de cremor, coïssor o picor a la pell afectada. A diferència d’altres tipus de dermatitis que poden causar dolor o inflor intensa, la dermatitis perioral sol provocar una sensació de molèstia constant, que es pot intensificar amb determinats factors:

• Exposició a la calor o al sol: la llum solar pot augmentar la irritació i la sensació de cremor.
• Ús de productes cosmètics o dentifricis amb fluor: algunes cremes i pastes de dents poden desencadenar o agreujar la inflamació.
• Fricció o fregament amb la roba o les mans: tocar o fregar la pell afectada pot empitjorar la sensació de cremor.

En alguns casos, la coïssor pot generar incomoditat en parlar o menjar, especialment si la pell està molt inflamada.

4. Sequedat i descamació de la pell

A mesura que la dermatitis perioral avança, la pell pot tornar-se notablement més seca, amb descamació i sensació de tibantor.

Característiques de la sequedat cutània en la dermatitis perioral:

• Textura aspra i rugosa: la pell pot sentir-se menys flexible i presentar una aparença seca.
• Descamació fina: hi pot haver petites escames blanquinoses que es desprenen amb facilitat.
• Sensació de pell tibant: especialment després de la neteja facial o l’exposició a canvis de temperatura.

Aquesta sequedat sol ser un efecte secundari del procés inflamatori i es pot agreujar si s’utilitzen productes de neteja agressius o amb un alt contingut d’alcohol.

Variabilitat dels símptomes segons el grau de severitat

La intensitat i l’extensió dels símptomes varien d’una persona a una altra. En alguns casos, la dermatitis perioral es pot presentar de forma lleu i localitzada, mentre que en altres pot estendre’s i ser més persistent.

Classificació segons la severitat:

• Lleu: envermelliment i algunes pàpules aïllades amb lleu descamació.
• Moderada: inflamació més evident, presència de múltiples pàpules i lleugera sensació de cremor.
• Severa: extensió de l’erupció a altres àrees del rostre, amb pàpules i pústules més visibles, cremor intensa i descamació extensa.

Si l’afecció no es tracta adequadament, els símptomes poden persistir durant setmanes o fins i tot mesos, afectant la qualitat de vida de la persona.

Tractament de la dermatitis perioral: estratègies efectives per al seu maneig

El tractament de la dermatitis perioral es basa en eliminar els factors desencadenants, restaurar la barrera cutània i, en alguns casos, recórrer a tractaments farmacològics. L’elecció del tractament dependrà de la severitat de l’afecció, la causa subjacent i la resposta individual del pacient.

A continuació, es detalla cadascuna de les estratègies terapèutiques per controlar i alleujar la dermatitis perioral.

1. Eliminació de factors desencadenants

El primer pas essencial en el tractament de la dermatitis perioral és identificar i eliminar les possibles causes que contribueixen al seu desenvolupament o empitjorament. En molts casos, l’afecció pot millorar significativament en retirar aquests factors sense necessitat de tractaments agressius.

Suspensió progressiva dels corticoides tòpics

L’ús prolongat de corticoides tòpics és un dels principals factors associats a l’aparició de la dermatitis perioral. No obstant això, la seva suspensió brusca pot provocar un efecte rebot, en què els símptomes empitjoren abans de millorar. Per evitar-ho, es recomana:

• Reduir l’aplicació gradualment, disminuint la quantitat i la freqüència, per exemple alternant els dies d’ús abans de suspendre’l completament.
• Substituir els corticoides per cremes antiinflamatòries no esteroïdals, com el pimecrolimus o el tacrolimus, sota supervisió mèdica.
• Utilitzar compreses fredes per alleujar l’envermelliment i la inflamació durant la fase de retirada.

Evitar productes cosmètics irritants

L’ús de productes cosmètics inadequats pot agreujar la dermatitis perioral. Per protegir la pell, és important:

• Eliminar cremes hidratants i maquillatges pesats, ja que poden contenir ingredients comedogènics que obstrueixen els porus.
• Evitar productes amb alcohol, fragàncies, parabens o olis minerals.
• Optar per netejadors facials suaus, preferiblement amb pH neutre i sense sulfats.

Reducció de l’ús de dentifricis amb fluor i altres irritants

Algunes persones presenten més sensibilitat als dentifricis amb fluor, fet que pot contribuir a la inflamació de la pell al voltant de la boca. Per minimitzar aquest risc, es recomana:

• Utilitzar dentifricis sense fluor ni laurilsulfat sòdic (SLS).
• Evitar els col·lutoris amb alcohol, ja que poden augmentar la irritació.

2. Ús d’antibiòtics tòpics i orals

Quan la dermatitis perioral és moderada o severa i no millora només amb l’eliminació dels factors desencadenants, els dermatòlegs poden receptar antibiòtics tòpics o orals per reduir la inflamació i restaurar l’equilibri de la microbiota cutània.

Antibiòtics tòpics: primera línia de tractament

En casos lleus o moderats, se solen indicar antibiòtics d’aplicació tòpica, que ajuden a reduir la proliferació de microorganismes i la inflamació:

• Metronidazole: actua com a antiinflamatori i antimicrobià, reduint l’envermelliment i les pàpules.
• Eritromicina: antibiòtic que combat la inflamació i la sobrepoblació de bacteris a la pell.
• Clindamicina: s’utilitza en casos més persistents, amb activitat contra bacteris relacionats amb la inflamació cutània.

Aquests antibiòtics s’han d’aplicar dues vegades al dia sobre la pell neta i seca.

Antibiòtics orals: en casos severs o resistents

Quan la dermatitis perioral no respon als tractaments tòpics o està molt estesa, es poden indicar antibiòtics orals, com ara:

• Doxiciclina o minociclina: antibiòtics de la família de les tetraciclines que redueixen la inflamació i el creixement bacterià a la pell.
• Tetraciclina: s’utilitza en tractaments a curt termini per controlar brots severs.
• Azitromicina o metronidazole oral: alternatives per a pacients que no toleren les tetraciclines.

El tractament antibiòtic sol durar entre 6 i 12 setmanes, depenent de la resposta del pacient. El seu ús prolongat ha de ser supervisat per un dermatòleg per evitar efectes secundaris.

3. Cura de la pell: restauració de la barrera cutània

A més del tractament mèdic, és fonamental establir una rutina de cura facial adequada, enfocada a reparar la barrera cutània i prevenir futures recaigudes.

Neteja suau i sense agents agressius

La neteja diària és clau per mantenir la pell lliure d’impureses sense alterar-la. Es recomana:

• Utilitzar un netejador facial suau sense sulfats ni fragàncies.
• Evitar sabons agressius, ja que poden augmentar la sequedat i la irritació.
• Rentar el rostre amb aigua tèbia i assecar-lo amb petits tocs suaus amb una tovallola de cotó.

Hidratació amb cremes lleugeres

L’ús d’una crema hidratant adequada ajuda a reforçar la barrera cutània i alleujar la sequedat. Cal escollir:

• Hidratants sense olis minerals ni silicones, per evitar l’obstrucció dels porus.
• Cremes amb niacinamida, ceramides o àcid hialurònic, que ajuden a calmar la inflamació i a retenir la humitat a la pell.

Protecció solar diària

El sol pot agreujar la dermatitis perioral, per la qual cosa és essencial aplicar protector solar cada dia. Es recomana:

• Fotoprotectors minerals amb òxid de zinc o diòxid de titani, ja que són menys irritants.
• Evitar protectors solars amb filtres químics, perfums o alcohol.
• Aplicar el protector 30 minuts abans de l’exposició solar i reaplicar-lo cada 2 hores si és necessari.

4. Altres estratègies complementàries

A més dels tractaments esmentats, hi ha altres mesures que poden contribuir a millorar la dermatitis perioral:

Canvi en l’alimentació

Tot i que no hi ha una dieta específica per tractar la dermatitis perioral, alguns aliments poden influir en la inflamació cutània:

• Reduir el consum d’aliments ultraprocessats i sucres refinats, que poden exacerbar la inflamació.
• Augmentar la ingesta d’omega-3 i antioxidants, presents en peixos grassos, fruits secs i verdures.
• Evitar aliments picants o calents, que poden intensificar l’envermelliment.

Evitar l’estrès

L’estrès pot agreujar els brots de dermatitis perioral. Per reduir-ne l’impacte, es recomana:

• Practicar tècniques de relaxació com la meditació, el ioga o la respiració profunda.
• Mantenir una rutina de son adequada per afavorir la regeneració cutània.

Prevenció i recomanacions per evitar la dermatitis perioral

La dermatitis perioral és una afecció inflamatòria que, un cop controlada, pot reaparèixer si no es prenen mesures preventives adequades. Tot i que el seu origen és multifactorial, seguir una sèrie d’hàbits saludables i cures específiques pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar aquesta afecció o evitar que s’agreugi en persones amb predisposició.

A continuació, es detallen les estratègies clau per prevenir la dermatitis perioral i mantenir la pell en condicions òptimes.

1. Evitar l’ús de corticoides tòpics sense indicació mèdica

Un dels factors més importants en la prevenció de la dermatitis perioral és l’ús prudent dels corticoides tòpics. Tot i que aquests medicaments són eficaços en el tractament de diverses afeccions dermatològiques, la seva aplicació prolongada o sense supervisió mèdica pot desencadenar la malaltia o agreujar-ne els símptomes.

Recomanacions clau:

• Utilitzar corticoides només sota prescripció mèdica, seguint les indicacions d’ús.
• En cas d’haver-los utilitzat prèviament, suspendre’ls de manera progressiva per evitar un efecte rebot.
• Buscar alternatives antiinflamatòries no esteroïdals, com el pimecrolimus o el tacrolimus, si es requereix un tractament prolongat per a una altra afecció.
• Evitar l’ús d’inhaladors o aerosols amb corticoides prop del rostre, ja que poden contribuir a la inflamació cutània.

Si se sospita que els corticoides han provocat una reacció adversa a la pell, es recomana consultar un dermatòleg abans d’interrompre’n l’ús de manera brusca.

2. Mantenir una rutina de cura de la pell amb productes hipoal·lergògens

La cura diària de la pell té un paper essencial en la prevenció de la dermatitis perioral. Utilitzar productes adequats per a pells sensibles pot ajudar a mantenir la barrera cutània intacta i prevenir brots inflamatoris.

Neteja facial adequada:

• Utilitzar netejadors suaus i sense sulfats, que no alterin l’equilibri natural de la pell.
• Rentar el rostre amb aigua tèbia en lloc d’aigua calenta, ja que les temperatures elevades poden irritar la pell.
• Evitar productes que continguin alcohol, fragàncies artificials, parabens i silicones, ja que poden desencadenar reaccions adverses.

Hidratació i protecció de la pell:

• Aplicar una crema hidratant lleugera i sense olis minerals per mantenir la pell equilibrada.
• Utilitzar un protector solar d’ampli espectre (FPS 30 o superior), preferiblement amb filtres minerals com l’òxid de zinc o el diòxid de titani.
• Evitar maquillatges pesats o amb ingredients comedogènics, optant per productes no oclusius i lliures d’olis.

L’ús de cosmètics inadequats pot contribuir a l’aparició de la dermatitis perioral, per la qual cosa és recomanable revisar la composició de cada producte abans d’aplicar-lo a la pell.

3. Evitar el contacte excessiu amb aigua calenta i sabons agressius

La pell afectada per la dermatitis perioral és especialment sensible a agents externs com l’aigua calenta i els sabons amb ingredients irritants. L’exposició continuada a aquests factors pot alterar la barrera cutània i afavorir la inflamació.

Consells per evitar la irritació:

• Dutxar-se amb aigua tèbia en lloc d’aigua calenta i reduir el temps d’exposició a l’aigua.
• Evitar l’ús d’esponges o exfoliants físics, ja que poden generar fricció i irritació.
• Escollir sabons neutres o dermatològics, formulats sense sulfats ni detergents agressius.
• Assecar el rostre amb tovalloles de cotó suaus, fent petits tocs en lloc de fregar la pell.

Mantenir la pell neta i lliure d’agents irritants és fonamental per prevenir la reaparició de la dermatitis perioral i minimitzar-ne l’impacte en la pell.

4. Identificar i evitar desencadenants individuals

Cada persona pot presentar diferents factors desencadenants de la dermatitis perioral. Identificar-los i evitar-los és clau per prevenir nous brots.

Factors que poden influir:

• Dentifricis amb fluor i col·lutoris amb alcohol: algunes persones experimenten irritació per aquests ingredients. Es recomana optar per pastes dentals sense fluor i col·lutoris sense alcohol.
• Factors hormonals: les fluctuacions hormonals poden agreujar l’afecció en algunes dones. En aquests casos, és útil portar un registre dels brots per identificar patrons i consultar un metge si és necessari.
• Dieta i hidratació: tot i que no existeix una dieta específica per a la dermatitis perioral, alguns aliments poden influir en la inflamació. Es recomana:

• Reduir el consum d’aliments ultraprocessats i sucres refinats.
• Augmentar la ingesta d’aliments rics en antioxidants i omega-3, com fruites, verdures i peixos grassos.
• Beure prou aigua per mantenir la pell hidratada.

Cada persona ha d’observar la seva pell i determinar quins factors empitjoren o alleugen l’afecció, adaptant la seva rutina en conseqüència.

5. Consultar un dermatòleg davant dels primers símptomes

El diagnòstic primerenc de la dermatitis perioral és fonamental per evitar que l’afecció es torni crònica o empitjori amb el temps. En molts casos, les persones intenten tractar l’afecció amb productes inadequats, fet que pot prolongar el problema.

Quan cal acudir al dermatòleg:

• Si els símptomes persisteixen durant més de dues setmanes sense millora.
• Si s’han utilitzat corticoides i la pell ha reaccionat amb envermelliment i pàpules després de suspendre’ls.
• Si la dermatitis perioral s’estén a altres àrees del rostre, com els ulls o el nas.
• Si es presenten signes d’infecció secundària, com pus, dolor intens o febre.

El dermatòleg podrà avaluar el cas individualment i recomanar un tractament adequat, evitant l’ús de productes o medicaments que puguin agreujar l’afecció.

La prevenció de la dermatitis perioral es basa en l’ús adequat de productes per a la cura de la pell, l’eliminació de factors irritants i la consulta mèdica primerenca davant de qualsevol signe d’alerta. Mantenir una rutina d’higiene i protecció adequada, evitar l’ús excessiu de corticoides i optar per cosmètics hipoal·lergògens són mesures clau per reduir el risc de patir aquesta afecció o prevenir-ne la reaparició.

Amb una estratègia preventiva adequada, és possible mantenir la pell saludable i minimitzar les molèsties associades a la dermatitis perioral.

Per tant, la dermatitis perioral és una afecció cutània comuna que pot causar molèsties i afectar l’aparença de la pell. El seu tractament es basa en l’eliminació dels factors desencadenants i l’ús de medicaments específics segons la gravetat del cas. Un enfocament adequat en la cura de la pell i la prevenció pot ajudar a controlar aquesta condició i evitar-ne la reaparició.

Per a qualsevol consulta sobre dermatitis perioral i altres tipus d’afeccions cutànies, a Idermic, el teu dermatòleg a Terrassa, estarem encantats d’atendre’t.