Cicatrius queloides

Les cicatrius queloides poden produir-se en qualsevol lloc on tinguis una lesió a la pell, però, generalment, es formen als lòbuls auriculars, les espatlles, les galtes o el pit.

-En el cas de la nostra pacient, la cicatriu queloide es trobava a l’espatlla i hem aplicat un tractament combinat:
✔️IPL filtre vascular
✔️Làser CO2
✔️Corticosteroides transdèrmics i injectats.

-Tens algun dubte 🙋🏼‍♀️ sobre aquest tractament? Escriu-nos.

Què són les cicatrius queloides?

Les cicatrius queloides són cicatrius engruixides i elevades. Solen produir-se en qualsevol lloc on hi hagi una lesió cutània, tot i que habitualment es formen als lòbuls auriculars, les espatlles, les galtes o el pit. Normalment no són nocives per a la salut, però poden causar patiment emocional. Sens dubte, la prevenció és el millor tractament, tot i que, un cop formades, es poden aplanar o extirpar.

Les cicatrius queloides poden durar anys i, fins i tot un cop extirpades, poden tornar a aparèixer. Quan es desenvolupen en una articulació poden donar lloc al desenvolupament de teixits tensos i d’una certa duresa que poden limitar el nostre moviment.

Causes de les cicatrius queloides

No existeix una causa exacta que determini l’origen d’aquest tipus de cicatrius. Tot i que la majoria dels experts coincideixen a afirmar que possiblement es tracta d’una disfunció del procés de cicatrització d’una ferida. Els queloides es poden formar quan el nostre cos produeix un excés de col·lagen, que és precisament la proteïna que ajuda a la cicatrització de les ferides.

Les cicatrius queloides no són contagioses ni canceroses. El seu creixement pot ser provocat per diferents lesions cutànies, com per exemple la picada d’un insecte, una injecció, cremades, depilació, acne o fins i tot petites esgarrapades o cops.

Els queloides poden arribar a formar-se sense una causa concreta. Es diferencien de les cicatrius hipertròfiques perquè aquestes últimes es mantenen dins dels límits de la pròpia ferida i solen desaparèixer al cap d’un temps sense cap tractament.

Símptomes

Una cicatriu queloide pot formar-se mesos o anys després de la lesió que la va provocar. Aquests són alguns dels signes i símptomes possibles:

• Cicatrius gruixudes i irregulars, generalment als lòbuls de les orelles, les espatlles, les galtes o la part mitjana del pit
• Pell brillant, sense pèl, grumollosa i elevada
• Mida variada, segons la mida de la lesió original i el moment en què el queloide deixa de créixer
• Textura variada, de suau a ferma i gomosa
• Color rogenc, marró o morat, segons el color de la teva pell
• Picor
• Malestar

Prevenció

El tractament a temps és la millor prevenció i ens pot ajudar a minimitzar els riscos del creixement d’una cicatriu queloide. Des d’Idermic creiem que el més recomanable és acudir al teu dermatòleg quan notis una cicatriu queloide.

Factors de risc

Entre els factors de risc més importants de les cicatrius queloides destaquem:

• Tenir pell morena o negra
• Tenir antecedents familiars de queloides o haver-ne patit algun
• Tenir menys de 30 anys

Consells per a la prevenció de les cicatrius queloides

• Tenir cura de les ferides: aquestes s’han de mantenir humides i netes. Es recomana rentar la zona afectada amb aigua i sabó i aplicar-hi una fina capa de vaselina. Fins i tot, en ocasions, l’especialista ens pot aconsellar l’ús d’un coixinet de pressió o un gel de silicona fins que la ferida cicatritzi.
• Protecció de la pell: ens ajudarà a evitar lesions, i és recomanable no fer-nos perforacions, tatuatges ni cirurgies electives. De vegades, fins i tot els talls i esgarrapades superficials poden provocar l’aparició de cicatrius queloides.

Diagnòstic i tractament

L’especialista ha d’observar la zona de pell afectada i possiblement requerir una biòpsia per descartar el càncer de pell.

Entre els tractaments més freqüents per a les cicatrius queloides trobem els següents:

• Embenats de compressió: redueixen o ajuden a la prevenció d’una cicatriu en els casos en què s’hagi utilitzat una cirurgia per extreure-la
• Crema amb corticoides: l’aplicació d’aquest tipus de cremes —sempre amb recepta mèdica— pot ajudar a alleujar la sensació de picor.
• Injecció amb medicament: s’utilitza sobretot en queloides més petits amb la intenció de reduir-ne el gruix mitjançant la injecció de cortisona o altres esteroides. Els efectes secundaris poden ser l’aprimament de la pell, les varius i canvis permanents en el color de la pell.
• Congelació de la cicatriu queloide. Els queloides més petits poden reduir-se o congelar-se mitjançant nitrogen líquid —crioteràpia—. Com a efectes secundaris tenim butllofes, dolor i despigmentació de la pell.
• Tractament amb làser. S’utilitza normalment en cicatrius queloides de més longitud. Serveix per aplanar-les o alleujar la sensació de picor i, fins i tot en alguns casos, fer-les desaparèixer totalment. Aquest tractament s’administra per sessions en intervals de 4 a 8 setmanes. També l’especialista pot recomanar la combinació del làser amb les injeccions de cortisona. Els efectes secundaris —més comuns en persones de pell fosca— són la hipopigmentació o la hiperpigmentació, les butllofes i les crostes.
• Radioteràpia: els raigs X de baixa freqüència aplicats després de l’extirpació per cirurgia poden ajudar a reduir un queloide o minimitzar el teixit cicatricial. Tot i que pot tenir efectes secundaris a llarg termini, com el càncer de pell.
• Extracció per cirurgia: en els casos en què la cicatriu queloide no ha respost a altres tipus de tractaments, és possible que el dermatòleg pugui aconsellar-ne l’extirpació amb cirurgia.