Queratosis actíniques

Les queratosis actíniques són taques o plaques de pell escamoses a la capa superior de la pell. Amb el temps, poden endurir-se i tenir una superfície semblant a una berruga.

-Es presenta després d’anys d’exposició al sol. Avui us compartim un dels tractaments que utilitzem a Idermic.

Per a qualsevol consulta o per demanar cita:👇🏼

📞937 801 441
📲663 646 297
📩info@idermic.es
📍C/Cardaire 36-40, Terrassa

Queratosis actíniques

Una queratosi actínica és una taca aspra i escamosa a la pell que es presenta després d’anys d’exposició al sol o als raigs UV de fonts artificials com les cabines de bronzejat. Sovint apareix a la cara, els llavis, les orelles, els avantbraços, el cuir cabellut, el coll o el dors de les mans. També en zones del cuir cabellut que s’han vist afectades per l’alopècia. Algunes d’aquestes queratosis actíniques es poden acabar transformant en alguna variant de càncer de pell —carcinoma de cèl·lules escamoses—. Aquest risc no supera el 10%. També se la coneix com a queratosi solar. Es desenvolupa de forma lenta i generalment apareix en persones de més de 40 anys.

Símptomes de les queratosis actíniques

Les queratosis actíniques tenen formes molt variades pel que fa al seu aspecte. Les més freqüents són:

• Taca de pell aspra, seca o escamosa —com una taca senil—. Sol fer menys de 2,5 cm de diàmetre.
• Taca de forma plana amb una petita prominència —semblant a una banya— a la capa superior de la pell
• Superfície dura com si fos una berruga
• Sensació de cremor, picor amb sagnat i aparició de petites crostes
• Solen tenir colors com vermell, marró o rosat.
• Noves taques que apareixen al cap, coll, mans i avantbraç, com a conseqüència d’una llarga exposició al sol.

A més, poden presentar-se als llavis amb presència de plaques toves i descamades, amb pèrdua de color als llavis i amb llavis secs que no curen.

Causes i factors de risc

Ja hem comentat anteriorment que les queratosis actíniques són produïdes per una exposició continuada als raigs solars o als que es produeixen a les cabines de bronzejat. Entre els perfils més propensos al seu desenvolupament destaquem els següents:

• Persones de raça blanca, cabell ros o pèl-roig i ulls clars que s’exposen al sol durant llargs períodes continus de temps sense la protecció adequada.
• Persones de més de 40 anys, ja que es desenvolupa de forma lenta al llarg de la nostra vida.
• Pacients que s’han sotmès a un trasplantament de ronyó o de qualsevol altre òrgan.
• Pacients que prenen habitualment medicaments que inhibeixen el sistema immunitari o que el poden tenir debilitat per malalties com la leucèmia, el limfoma o el VIH.
• Persones que han patit cremades solars greus
• Treballs a l’aire lliure o pràctica d’esport amb excessiva exposició solar.
• Viure en zones molt assolellades

Complicacions de les queratosis actíniques

Les queratosis actíniques es poden extreure, tot i que, com hem dit anteriorment, algunes d’aquestes taques poden transformar-se en carcinomes de cèl·lules escamoses. En la majoria dels casos no hi ha risc per a la vida del pacient si es detecta i es tracta amb prou temps. Un diagnòstic precoç és indispensable perquè les queratosis actíniques es puguin extirpar amb èxit.

En general no són doloroses. Tot i que en algunes ocasions poden tornar-se sensibles al tacte i produir cremor, picor o fins i tot adherir-se a la nostra roba i sagnar. És molt difícil distingir les taques canceroses de les que no ho són. Per aquesta raó és recomanable acudir a un especialista que faci una avaluació dels canvis a la nostra pell, sobretot després de l’aparició d’una taca escamosa que persisteix, sagna o creix. Les persones amb antecedents d’haver patit queratosis actíniques o algun tipus de càncer de pell solen tenir moltes més probabilitats de tornar-ne a patir.

Prevenció i diagnòstic de les queratosis actíniques

La protecció solar resulta determinant per a la prevenció i per evitar el desenvolupament d’aquestes taques. És recomanable que prenguem mesures contra l’exposició directa al sol. Entre aquestes destaquem les següents:

• Reducció de les hores que ens exposem al sol. Les hores de més perill d’exposició solar són de 10 a 14 hores. És la franja horària en què ens exposem a cremades pel sol o per un bronzejat excessiu.
• Ús de protectors solars d’ampli espectre. Els protectors solars que utilitzem han de ser resistents a l’aigua i amb factors de protecció solar de més de 30 —superiors en casos de pell clara—. Hem d’aplicar-lo a tota la pell exposada al sol, 15 minuts abans de sortir i cada 2 hores. A més, és aconsellable l’ús de bàlsams labials.
• Utilitzar peces de roba que cobreixin braços, cames i cap. És aconsellable l’ús de peces de teixit ajustat, ulleres de sol i un barret millor que una gorra o visera.
• Evitar l’ús excessiu de cabines de bronzejat. L’efecte dels raigs UVA és el mateix que el de l’exposició directa al sol.
• Controls de la nostra pell de forma periòdica —almenys una vegada a l’any— per part d’un especialista. Els exàmens regulars de la nostra pell ajudaran a comprovar bonys, taques noves i protuberàncies. Un especialista pot determinar les queratosis actíniques amb un simple examen de la nostra pell. En cas de dubte pot recórrer fins i tot a una biòpsia d’alguna zona de la pell.

Tractament

Les queratosis actíniques apareixen soles i poden tornar a produir-se després de noves exposicions directes al sol. El diagnòstic és molt difícil —canceroses o no—, per la qual cosa se solen extirpar per precaució. Els medicaments que es recepten amb més freqüència per eliminar-les són el fluorouracil —Carac, Fluoroplex…—, imiquimod —Aldara, Zyclara…—, mebutat d’ingenol o diclofenac —Solaraze—. Aquest tipus de medicaments s’apliquen quan estan molt disperses o són molt nombroses. Poden provocar descamació, sensació de cremor o fins i tot vermellor de la zona durant algunes setmanes. En molts casos, l’aplicació d’aquestes cremes, gels i solucions tòpiques és suficient per acabar amb aquestes taques amb riscos mínims de cicatrització.

Els diferents tractaments dependran de la localització, l’edat, la quantitat, la distribució i l’estat general del pacient.

En altres casos, la queratosi actínica no requereix cap tractament i desapareix per si sola. Sobretot si es redueix l’exposició al sol i es protegeix la pell amb cremes solars. De tota manera, això no evita la vigilància de l’evolució amb consultes periòdiques al dermatòleg per verificar la desaparició de les taques.

Cirurgies més freqüents

Hi ha molts tractaments per a l’extracció de les queratosis actíniques. Destaquem els següents:

• Crioteràpia —congelació—: Les queratosis actíniques poden extreure’s amb nitrogen líquid. És el tractament més comú i consisteix en la congelació de la zona amb nitrogen líquid. Quan la pell sana, les cèl·lules danyades es desprenen i permeten que aparegui pell nova. La seva durada és curta —només uns minuts— i es realitza a la consulta mèdica. Com a efectes secundaris tenim la formació de butllofes, descamació de la pell, cicatrius, infeccions o canvis en la coloració de la pell de la zona afectada.
• Raspat —legrat—: L’especialista utilitza un dispositiu denominat legra per desprendre les cèl·lules danyades. Requereix anestèsia local i pot anar seguit d’una electrocirurgia en què es talla i es destrueix el teixit afectat amb un corrent elèctric. Entre els efectes secundaris tenim infecció, formació de cicatrius i canvis de coloració de la pell a la zona afectada.
• Cirurgia amb làser: Aquesta tècnica consisteix en l’aplicació del làser per al tractament de la queratosi actínica. L’especialista utilitza un dispositiu de làser ablatiu que vaporitza la lesió, destrueix la taca i permet que aparegui la pell nova. Entre els efectes secundaris tenim la formació de cicatrius i la pèrdua de color de la zona afectada.
• Teràpia fotodinàmica: L’especialista pot aplicar una substància química sensible a la llum sobre la pell afectada. Posteriorment es realitza una exposició a una llum especial —vermella o blava— que destrueix la queratosi actínica. En general s’utilitza per a les lesions situades al rostre o al cuir cabellut. Els efectes secundaris són vermellor, inflor i sensació de cremor durant la teràpia.
• Exfoliació química: Aplicació d’una substància química al rostre per desprendre les capes superiors de la pell i la seva posterior regeneració després d’unes setmanes.