La dermatitis de contacte al·lèrgica és aquella que es produeix perquè la persona exposada és al·lèrgica a aquesta substància, és a dir, produeix una resposta exagerada del sistema immunitari en entrar en contacte amb aquesta substància que s’anomena al·lergen. Aquesta inflamació davant d’aquesta substància determinada no la presenta qualsevol persona sinó únicament les persones al·lèrgiques a aquesta substància. Les al·lèrgies s’adquireixen amb el temps, és a dir, no naixem al·lèrgics a una substància determinada sinó que ens hi tornem després d’haver estat en contacte amb aquesta substància. Els al·lèrgens més comuns són les plantes com l’heura, el níquel i altres metalls, els adhesius, els medicaments antibiòtics (especialment els aplicats a la pell), el bàlsam de Perú, les fragàncies en perfums, l’esmalt d’ungles, el làtex, o els detergents o dissolvents.

Alguns productes causen reacció només quan estan en contacte amb la pell i són exposats a la llum del sol (fotosensibilitat). Entre ells hi ha les cremes per afaitar, els protectors solars, antibiòtics tòpics (especialment els que continguin sulfamida), alguns perfums, productes amb quitrà d’hulla i olis amb cítrics (llimona o taronja). Hi ha alguns al·lèrgens aerotransportats, és a dir, que estan a l’ambient, com alguns insecticides.

El tractament consistirà en eliminar l’agent desencadenant i durant el brot aplicar medicaments tòpics i/o orals per controlar la picor i la inflamació.