Una de les passes fonamentals en una intervenció d’augment de mames és l’elecció de les pròtesis mamàries. Existeix tot un món de pròtesis: farcides de silicona, de suero salí, de formes rodones, anatòmiques, de cobertura rugosa, llisa, etc.
La idea d’aquest post és fer una descripció bàsica de les característiques físiques de les pròtesis mamàries de gel de silicona, les més utilitzades al nostre país. En primer lloc, és convenient canviar el concepte de “només augmentar la mida del pit”. El concepte actual és el de guanyar volum aconseguint una mama de proporcions armòniques adaptades a les característiques corporals de cada pacient.
I per això el mercar de proòtesis mamàries ens ofereix un ampli catàleg de possibilitats que ens permet planificar un augment mamari “a mida” per a cada pacient.
Composició de les pròtesis de mames
Bàsicament, una pròtesi de mama es composa d’una cobertura (capa externa) i d’un contingut. La coberta o capa externa està formada per un tipus de silicona dissenyada per a soportar grans forces d’elongació abans d’arribar al trencament. A més, la superfície d’aquesta cobertura pot ser, al tacte, llisa o rugosa (texturada). Els implant de superfície rugosa són una evolució dels implants de superfície llisa.
La texturització dels implants es va desenvolupar amb l’objectiu que aquesta rugositat determini una adherència major dins la mama, evitant rotacions del mateix i afavorint una major integració d’aquest dins de la mama. L’interior de les pròtesis conté gel cohesiu de silicona. Traduït significa que aquesta silicona no és líquida, pel que en cas de trencament de la pròtesi, no es produeix una migració de la mateixa.
Aquest gel pot tenir diferents densitats (més o menys cohesiu). Generalment les pròtesis rodones tenen un gel més tou i les anatòmiques un gel de silicona més dens.
Formes de pròtesis de mames
Existeixen dues formes bàsiques d’implants de mames:
- Rodones: les seves mides en alçada i amplada són iguals i la seva superfícies anterior és uniformement convexa.
- Anatòmiques: l’alçada difereix de l’amplada i la seva superfície anterior és menys pronunciada en el seu pol superior i més pronunciada en el pol inferior.
Les mides i el volum de les pròtesis
Les pròtesis es configuren en funció de tres paràmetres: la base, la projecció i l’alçada. La combinació d’aquestes característiques ens donarà el volum final. La base de les pròtesis és la superfície plana, que estarà en contacte amb el tòrax del pacient.
A la base es defineixen dos elements clau del disseny, que corresponen a l’amplada (dimensió de l’eix major horitzontal) i l’alçada (dimensió de l’eix major vertical). Per a les pròtesis rodones, els eixos de la base són (alt i ample) són, per definició, iguals. Les pròtesis anatòmiques compten amb diferents alçades en relació amb l’amplada de les mateixes.
Tant les pròtesis rodones com les anatòmiques, tenen diferents projeccions o perfils. El perfil és la mida de l’implant que farà que la mama “sorgeixi” del tòrax. D’aquesta manera, combinant les diferents mides de les pròtesis: ample de la base, alçada i projecció, obtenim un extens catàleg de possibilitats a fi de seleccionar la pròtesi de mama que millor s’adapti a les característiques de cada pacient.
Propers continguts
Fins aquí la descripció de les característiques bàsiques (formes i mides) de les pròtesis que s’utilitzen actualment. En articles futurs els explicarem quin és el criteri per a l’elecció d’una o una altra pròtesis, les mides més adequades per a cada pacient i els límits que es recomana respectar per a assolir un augment de mames adequat a les característiques físiques de cada pacient, que minimitzi l possibilitat de complicacions i que es mantingui estable en el temps.
